Seu prop meua i estate enlerta que no et lleven el lloc. Quan hages d’ausentar-te dis-m’ho i jo te’l guardaré amb molt de gust i molta cura.
Parla’m a cau d’orella per dir-me tot allò que et faig sentir. Si em vols, dis-m’ho; que no et pare res ni ningú.
M’encanta veure als teus ulls un petit centelleig d’enamorat. Que te’l provoca? Acas soc jo?
Has de saber que m’enamora que em digues coses tan boniques com sols tu saps dir-me i que els poemnes del mateix Bécquer es queden curts al costat de les teues paraules.
Tal vegada sone estupit, però em senc be quan acaricies la meua galta i enredran-te la ma en el meu monyo m’atraus suament cap a tu per acabar besant-me als llavis com sols tu saps fer-ho. I que a aquest momento es parara el temps…
IMPOSIBLE.