No saber res de tu i que de sopte, un dia, un fum d’informació m’assaben-te de que ets feliç. Saber que no te trobe en falta malgrat que no et veig a sovint, però que tots els dies, el meu cap, s’enrecorda per uns instants de tu i es pregunta allò que faràs i el temps que farà que no et veig.
Veure’t a la llarga i cada cop més bonica que l’anterior.
Mai me varen dir que açò fos tan diferent al que sempre havia conegut.
I suposo que per aquesta mateixa raó, soc aquí escrivint amb un somriure a la cara. Suposo que açò es l’amistat i que tu ets una gran amiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario