Abraçam, abraçam fort contra el teu pit. No em deixes ni tan se val respirar. Disme a l’orella que estas aquí, aquí amb mi, i que’m vols. Vuic escoltar els batecs del teu cor que’m tranquilitzen i vuic que s’acceleren quan t’acaricie la punta del nas amb el meu dit.
Soc una mena de nena malcriada i caprixosa que vol sentirte prop i vol somriure per fet-te somriure. Resulta que magrada que’m soltes i sentir com es fusionen les nostres rialles al temps i l’espai. Magrada que’m mires, i que sols amb mirar-me, sapies allò que estava pensant. I que la complicitat inunde lloc on estem.
I que la complicitat que com una ona ha sacsejat tot el nostre alrededor, fasa que els teus ulls negre en miren, i que la teua mirada penetrant m’embadalixca de tal manera que jo no puga apartar els meus ulls dels teus. I així, sols així, dir-nos que ens volem.
I sols d’aquesta manera adonar-nos-en de que l’un no pot viure sense l’altre. I així, sols així, saber amb certesa que ens volem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario