Cada cop que les coses canvien, recorda que jo sempre et portaré al meu cor. Que la pluja mai va mullar allò que vam amagar a dintre, ni tampoc el vent ho va destapar.
Avui recorda sols la bona vida que se’m donat, i tots els somriures que em pogut anar col·leccionant, mentre al nostre voltant tot era desordre i pols i fang.
Riu-te de tot allò pel que un dia vas plorar, perquè avui es part de l’història; l’història més bonica que mai et contaran. I sigues feliç per haver-ne format part, perquè fores el protagonista d’un conte sense final, on les princeses no existeixen, però si els dracs malvats.
Vine i deixa’m dir-te que mai ens varem enganyar.
