.

És com un dia nuvol. És com si de cop i volta fos un desconegut. És com si  no fórem res, com si tot el fos igual, com si no t’importara.  Avui sí, demà no. Avui ets meravellós, demà qui sap si estaràs vora meua. Que no se a que atendre’m quan te’n vas. Pot ser no tornes, la veritat es que no se que pensar. Puc mostrar indiferència, de fet hi ha moments en els que et deixe de pensar. Però careix d’importància el que jo diga. ¿Què més dona el que jo puga pensar?